art · Educació creadora

L’ Arno Stern i l’educació creadora

Vaig conèixer la figura de l’Arno Stern en una formació d’educació creadora que vaig fer durant el mes d’octubre a les Jornades d’Educació Viva organitzades pel CAIEV.

L’Arno Stern va viure l’Alemanya nazi, com a jueu va haver de fugir amb la seva família. De gran, es va encarregar dels nens orfes que havia deixat la guerra i els va posar a pintar. Les seves investigacions sobre el que ell va denominar “Formulació” van suposar que els infants de tot el món, siguin de la regió que siguin, fan els mateixos dibuixos. L’Arno va viatjar per tot el món buscant les societats aïllades i va demostrar que els dibuixos de persones, animals i altres objectes tenen una forma semblant. Des que els infants són petits produeixen traços que podríem dir que són universals. images

descarga

L’Arno va crear “le Closlieu” un espai on persones de diferents edats formaven un grup heterogeni, on no hi ha valors, els judicis no existien i on el resultat no era el més important. El que comptava és el procés. L’educador tenia un paper assistencial que implicava fer l’espai el més apte possible per a que tothom pugui desenvolupar la seva creativitat. La veritat és que descobrir aquest món va suposar tot un trencament de motlles per a mi.

closlieu

Seguint el model de l’Arno Stern i de l’espai Diraya de Bilbao al barri de Gràcia de Barcelona existeix La capsa de colors on es fan tallers de creació de pintura i fang. http://www.lacapsadecolors.com/ Doncs bé, la Gemma, de l’espai de Gràcia em va fer trencar la idea respecte les sessions de plàstica i art a l’escola. Des de l’educació creadora es proposen aules sense models i el que més em va sobtar va ser que els infants no s’emporten res a casa. El que es crea al taller es queda allà. Des d’aquesta perspectiva, el fet que un infant s’emporti un dibuix a casa porta implícit que des de casa se’l jutgi o se’l pugui valorar la feina feta. Queda clar que els conceptes de bé i malament no existeixen, i els alumnes perden la por a improvisar i jugar.

La veritat és que després de la sessió necessites un temps per a la reflexió.

Us deixo el link de l’entrevista que li van fer a l’Arno Stern a la Vanguardia: http://www.lavanguardia.com/lacontra/20170202/413918909867/preparamos-a-los-ninos-para-el-futuro-en-detrimento-de-su-presente.html